26 de gener de 2023, 15:00-20.00h.
Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Terra (UB)
Diferència de temperatura entre el 2022 i el període 1981-2010 (font: World meteorological Organization)
Abunden les dades que ens mostren que l’activitat humana sobre el medi ambient és el factor principal disruptor del clima. La lluita contra l’escalfament global és a l’agenda dels països, i organismes internacionals obertament declaren que és un objectiu urgent que no pot ser traspassat a les generacions futures. Tot i així, ja s’assumeix que no es compliran els compromisos signats a la cimera del clima de Paris del 2018, de reducció de l’escalfament global a +1.5°C respecte els temps pre-industrials. La necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, responsables de l’escalfament global, ens empeny cap a una transició a fonts d’energia netes i renovables cada cop més urgent.
Durant aquesta jornada presentarem, primer, el funcionament del sistema climàtic global i els avenços en la modelització i predicció d’escenaris futurs. En segon lloc, analitzarem els registres geològics del canvi climàtic, incidint sobre les seves causes, les interaccions entre atmosfera, biosfera, hidrosfera i la geodinàmica interna del planeta. Finalment, abordarem la transició energètica, els reptes tecnològics que suposa i la problemàtica geopolítica relacionada amb l’explotació de nous recursos minerals i les emissions de CO2.
Vivim temps de preocupació per la salut del nostre planeta; és responsabilitat de la comunitat científica posar a mans de la societat la informació científica necessària per a prendre decisions per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic global.
Els Reptes del Canvi Climàtic
PROGRAMA:
15:00. Recollida d’acreditacions
15:30: Acte de Benvinguda
15:45h–16:15h: Per què podem confiar en els models climàtics globals (GCM) per predir canvis futurs en el clima?
Dra Ileana Bladé, Facultat de Física UB.
El sistema climàtic és un sistema molt complex que consta de cinc components principals: l'atmosfera, els oceans, la criosfera (neu i gel), la superfície terrestre, la biosfera i les interaccions entre ells. Bona part de la nostra comprensió del clima i els seus canvis prové de simulacions realitzades amb models climàtics globals (GCM). Les dades observacionals ens indiquen que el planeta s’està escalfant però no permeten, per sí soles, atribuir aquest escalfament al increment de gasos d’efecte hivernacle. Els GCMs, en canvi, ens permeten construir un sistema climàtic “de laboratori” que reprodueix el sistema observat de la millor manera possible i on podem realitzar tota mena d’experiments per donar resposta a preguntes fonamentals, com ara quantificar la contribució dels gasos hivernacle al escalfament observat o identificar les retroaccions principals del sistema climàtic.
16:15h – 16:45h: Registres paleoclimàtics. Catàstrofes naturals i canvi climàtic.
Dra Sietske Batenburg, Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona.
Per entendre millor el canvi climàtic futur hem de retrocedir en el temps i analitzar períodes de canvi climàtic que han succeït en el nostre planeta. En aquesta xerrada viatjarem per la història de la terra a èpoques en què hi havia poc o gens de casquets de gel i en què els nivells de CO2 a l'atmosfera eren alts. Investigar la dinàmica climàtica en temps geològics ens permet investigar l'impacte dels canvis en la temperatura i el nivell del mar. Veurem exemples d'esdeveniments d'escalfament sobtat i el seu impacte en la vida a la terra.
16:45h – 17:15h: Recursos minerales, ransición energética y neutralidad climática
Dr Joaquín Proenza, Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona.
El missatge principal de la xerrada: Els objectius d’una transició energètica (TE) cap a energies renovables depenen de la disponibilitat de minerals ("la maledicció verda"). El sector de l’energia es converteix en el principal consumidor de minerals i el consum de minerals necessaris per a la TE podria multiplicar-se per sis de cara al 2050. La producció de molts minerals necessaris per la TE està més concentrada geogràficament que la producció del petroli i gas natural i la UE és totalment dependent de les importacions de matèries primeres minerals. El reciclatge de matèries primeres pot ajudar a reduir la dependència, però no aconsegueix la independència total. Tots els estudis indiquen que la demanda de minerals serà cada vegada major, sobretot si volem anar cap a un escenari d’emissions 0. I que, per tant, necessitem geòlegs i geòlogues que puguin trobar aquests minerals que cada vegada són més difícils de trobar perquè ja no es troben tan a prop de la superfície. En els pròxims anys, i probablement durant molt temps, ens haurem d’enfrontar al dilema moral plantejat pel “NIMBY”
17:30 – 18:00: Pausa i Cafè
18:00 – 20:00: Tallers
La Facultat obre les seves portes perquè la conegueu millor des de dins i de la mà del professorat i personal investigador. Els tallers estan pensats per a grups reduïts, de màxim 15 participants, que hauran d’escollir les preferències en el moment de matricular-se. Està previst poder fer dos tallers per participant.
Torn 1: 18:00-18:45 / Torn 2:19:00 - 19:45
Taller 2:
GeoMinecraft, sarró del geòleg i BCN Rocks
Responsable: Anna Travé i Fadoua Zohra Oumada
Taller 7:
Mirant el subsòl amb tècniques geofísiques
Responsable: Lluís Rivero, Mahjoub Himi, Raul Lovera i Aritz Urruela
Taller 8:
Roques ígnies i metamòrfiques: una finestra a l'interior de la Terra.
Responsable: Carmen Aguilar, Helena Albert, Meritxell Aulinas i Gemma Alías
Arxiu de les trobades:
Les activitats organitzades per l’IDP-ICE tenen els mateixos efectes per al professorat que les activitats incloses en
el Pla de formació permanent del Departament d’Ensenyament.
Els certificats d’aquests cursos s’incorporen directament a l’expedient de formació del professor/a (XTEC) i es poden utilitzar com a acreditació per participar en els diferents concursos o convocatòries del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb els termes que indiqui cada convocatòria.
